Història

 

Existeixen vestigis de l'existència cap al segle IV aC d'una cultura d'Íbers anomenada Laietans, en aquella època hi havia un poblat al mon tàber anomenat Barkéno. Es considera però que la ciutat fou fundada en aquest emplaçament en època romana, el segle I aC, els romans la bategen Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Bàrcino, ciutat romana

La ciutat de Barcelona va ser fundada com una petita fortalesa militar al voltant el mont Taber, on ara es troben les restes del temple d'August i la Plaça Sant Jaume. És en el segle II dC que es decideix fortificar la ciutat que havia crescut al voltant de la fortalesa, i es construeix la primera muralla romana. Només un segle més tard la muralla és reforçada, més gruixuda i alta, i amb aproximadament 78 torres de defensa. En aquella època la població de la ciutat es trobava entre 4.000 i 8.000 habitants.

Actualment encara son visibles vestigis d'aquesta muralla com els que es poden trobar a la Plaça Nova, al costat de la catedral. Aquesta muralla s'utilitzà durant gairebé mil anys fins que es va construir la nova muralla medieval de la ciutat al segle XIII.

Visigots i musulmans, l'edat mitjana

L'etapa romana acaba amb la invasió de la península per part dels Visigots al segle V, durant un temps la cort es va instal·lar a Barcelona. Posteriorment al segle VIII fou conquerida pels musulmans, i un segle mes tard, l'any 801, reconquerida pels carolingis (els Francs) que la convertiren en la capital del comtat de Barcelona.

La Barcelona Comtal

Els Carolingis (Francs) estableixen la marca hispànica per protegir les seves fronteres dels musulmans, Barcelona fou frontera amb al-Àndalus durant gairebé un segle. L'any 985va patir un saqueig a mans dels musulmans, es tractava d'un punt estratègic, ja que era el punt mes meridional de la marca hispànica.

Barcelona, al segle XI esdevé un important centre comercial, s'hi troba la producció agrícola dels voltants, el comerç de sal, productes de l'artesania local (cuir, armes, teixits de llana, fins i tot peces de corall, etc...), es produeixen intercanvis comercials amb Tolosa, Llemotges, París, Saint-Denis i algunes fires del nord d'Itàlia entre altres.

A poc a poc la ciutat medieval de Barcelona esgota l'espai intramurs i es creen els ravals o barris extramurs com: el del Pi (al voltant de Santa Maria del Pi), o el raval de Santa Maria del Mar. També al Pla de Barcelona creixen nuclis suburbans com Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi, o Sarrià.

Tot aquest creixement urbanístic provoca que a nivell defensiu sigui necessari integrar aquest nous nuclis, així al segle XIII, es construeix una nova muralla: la muralla medieval de Barcelona.

Jaume I - l'estatus de Barcelona

L'any 1249 el rei Jaume I decideix donar autonomia a la governació de la ciutat de Barcelona. L'any 1257 el rei nomena a 8 consellers i els dona poder per triar homes per al Consell, s'estableix el Consell de cent. La forma d'elecció dels consellers canvia durant anys fins l'any 1498, que son elegits per la insaculació (sorteig dels noms dels consellers que s'extreuen d'una bosa o sac).

El consell redacta les normes sobre el govern de la ciutat, impostos, llibertat de comerç, els límits dels oficials reials en la ciutat, etc. Aquestes normes van ser vàlides fins el Decret de Nova Planta de Felip V, l'any 1716, que abolí totes les institucions històriques de Catalunya.

Planta muralla medieval de Barcelona

La muralla Medieval i Moderna

A finals del segle XIII i degut a un conflicte bèl·lic amb França es comença a construir la una nova muralla de Barcelona, gairebé 1000 anys després que es construís la muralla romana. El recinte delimitava amb l'actual Plaça Catalunya, Les Rambles, el Port i el parc de la Ciutadella.

Només 60 anys després, ja en el segle XIV i degut a un nou conflicte bèl·lic amb Castella, es reforça i millora la muralla medieval i es comença a fortificar la zona del Raval. Les obres de la muralla del Raval s'allarguen durant tot el segle XV.

Finalment durant els segles XV, XVI i XVII, la muralla pateix modificacions i millores per tal d'adaptar-se a la potencia de les noves armes de foc, son aquestes millores les que, entre altres coses, van permetre resistir el setge de 13 mesos de la guerra de successió els anys 1713-1714.

L'Eixample - La Barcelona Moderna

Amb la consigna de "Abajo las murallas" l'any 1854 es comença l'enderroc de les muralles de Barcelona, una necessitat pel desenvolupament de la ciutat i símbol de la repressió imposada el 1714, els treballs d'enderroc duren gairebé vint anys.

l'Eixample de Barcelona - Plà Cerdà

S'organitza doncs la urbanització del pla de Barcelona, ja que la ciutat necessita un eixample: arriba el Pla Cerdà. L'any 1860 la Reina Isabel II col·loca la primera pedra de l'Eixample a l'actual Plaça de Catalunya. La manca d'infrastructures a l'inici fan que l'eixample es desenvolupi lentament, amb l'Exposició Universal de 1888 i l'arribada de capital de les amèriques, l'eixample es converteix en el taller dels arquitectes modernistes, com Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch.

Si bé el Pla Cerdà no es va aplicar completament, tenia com a idea central les "mansanes" o illes urbanes, quadrades de 113,33 metres de llargada i els xamfrans (cantonades) de 45º. Cerdà pretenia que les illes no fossin tancades, que els edificis només ocupessin 2 dels 4 costats. La pressió immobiliària va poder més que els seu "pla".

Exposicions universals, jocs Olímpics: Els Grans esdeveniments

Durant la seva història barcelona ha patit grans transformacions urbanístiques, després de la demolició de les muralles i l'inici de la urbanització del pla de Barcelona mitjançant el Pla Cerdà cal destacar 4 grans esdeveniments que van modificar la fisonomia de la ciutat i l'han anat convertint en el que és ara:

L'Exposició Universal de 1888: Pocs anys després de la demolició de les muralles aquesta exposició va permetre urbanitzar l'actual Parc de la Ciutadella. Hi van participar 30 països i va rebre un total de 400.000 visitants (llavors Barcelona tenia 530.000 habitants). L'exposició Universal va donar a Barcelona un gran prestigi internacional, entre altres coses en queden l'Arc de Triomf (que era l'entrada al recinte de l'exposició) i el monument a Cristòfol Colom.

L'Exposició Internacional de 1929: Pocs anys després de l'èxit de l'exposició universal de Barcelona es projecta una nova exposició, aquesta a la muntanya de Montjuïc. Aquesta exposició va significar la urbanització de Montjuïc, va patir diversos endarreriments, primer per la primera guerra mundial, posteriorment per la instauració de la dictadura de Primo de Rivera. L'exposició no va tenir l'èxit esperat, el crack de la borsa de Nova York hi va ajudar.
Gràcies a l'exposició, Barcelona disposa d'un important espai per a fer fires i congressos, d'un espai pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de la Font Màgica, o del pabelló Mies van der Rohe (reconstruït el 1986), on s'hi exposa la cadira Barcelona. Fins i tot es construeix un estadi que no esdevindrà olímpic fins 33 anys més tard.

Els Jocs Olímpics Barcelona '92: Els jocs de la XXV Olimpíada és probablement l'esdeveniment més important, va significar una gran projecció internacional de la ciutat i exterioritzar la imatge de la ciutat i de la seva cultura. Es renovà la façana litoral de la ciutat, es van millorar les infraestructures de comunicacions, en general tota la ciutat va patir d'una manera o altra una renovació. Fou molt important la tasca dels voluntaris Olímpics, més de 35.000 persones van col·laborar de manera desinteressada en la organització dels jocs.

El Fòrum Universal de les cultures 2004: Després del gran èxit dels jocs olímpics, Barcelona organitza el primer Fòrum Universal de les cultures, un esdeveniment que te lloc cada 3 anys amb l'objectiu de ser: Un compromís ciutadà amb el diàleg, la creativitat i el sentit comú per a un desenvolupament just, humà, sostenible i pacífic.
Amb aquest esdeveniment es va urbanitzar del tram final de l'Avinguda Diagonal, i de la ribera barcelonina del riu Besòs, prevista en el Pla Cerdà però que no s'havia dut a terme. Va ser un esdeveniment molt criticat per aquest fet i per la pressió immobiliària que va significar en aquell moment. En destaca la instal·lació d'una placa fotovoltaica amb 3.780 m2 de panells solars.

 

Informació extreta dels articles de Viquipèdia: Barcelona, la casa de la ciutat,
la muralla de Barcelona, Jaume I,
Exposició 1888, Exposició 1929,
Barcelona '92, Forum 2004.