Casa Vicens, jardí. Foto: Canaan Creative Commons BY-SA 4.0
Les entrades al Park Güell s’esgoten amb facilitat, et proposem tres alternatives properes: una casa i un hospital patrimoni universal per la UNESCO i un antic castell medieval.
Abans de començar: la nostra recomanació
La Casa Vicens és la millor alternativa si ets a prop del Park Güell (20 min. a peu).
L’Hospital de Sant Pau és a prop del Park Güell (25 min.) i de la Sagrada Família (10 min. més).
La Torre Bellesguard és l’opció menys coneguda i més allunyada, però no et decebrarà.
Casa Vicens: La primera obra de Gaudí
Ubicació i Context
La Casa Vicens (1883-1885) és la primera vivenda construïda per Gaudí, encarregada com a casa d’estiueig per Manuel Vicens, corredor de borsa. La finca comptava amb un gran jardí on Gaudí va ubicar una cascada artificial.
Es troba al Carrer de les Carolines, al barri de Gràcia, a uns 20 minuts caminant (18 en autobús) del Park Güell.
L’edifici
L’edifici és d’estil mudèjar, amb decoració de maó i rajoles amb motius florals. Va ser concebut com a residència unifamiliar de temporada per a l’estiu.
La Casa Vicens. Foto: Canaan, Creative Commons BY-SA 4.0.
Després de diverses herències i compravendes, l’edifici va ser ampliat el 1925 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, recomanat pel mateix Gaudí.
L’ampliació el va transformar en un edifici de 3 apartaments, per la qual cosa es van eliminar alguns elements de la construcció original.
La reixa modernista
Un dels elements més famosos de l’obra de Gaudí és la reixa o tanca de la finca, que tancava tot el perímetre del jardí. D’acer forjat, inclou elements de fosa que imiten les fulles de margalló, l’única palmera autòctona de la costa mediterrània.
La Casa Vicens, amb el seu gran jardí, anys 50.
La reixa es va ampliar amb la reforma de 1925, que també va incloure una ampliació del jardí. A partir dels anys 40 es van anar venent parts d’aquest jardí per a la construcció de noves vivendes, fet que va portar al desmuntatge complet de la tanca el 1963. Parts d’ella van anar a parar al Park Güell, a la casa-museu Gaudí i al MNAC.
La cascada del jardí
Per al jardí de la Casa Vicens, Gaudí va dissenyar una cascada adossada al mur que tancava inicialment la finca. Amb l’ampliació de 1925, la cascada va quedar al centre del jardí i va ser enderrocada a la dècada de 1960 quan es van construir noves vivendes al terreny.
Reproducció de la cascada al Museu de les Aigües
Des de 2019 existeix una rèplica de la cascada, realitzada a partir dels plànols originals, que es troba al Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat de la Fundació Agbar (Aigües de Barcelona).
El recinte modernista de Sant Pau
L’Hospital de Sant Pau està considerat el recinte modernista més gran d’Europa. Construït entre 1901 i 1925, va acollir l’antic Hospital de la Santa Creu ubicat al barri del Raval des del segle XV.
El projecte és obra de Lluís Domènech i Montaner, qui a més d’arquitecte va ser professor a l’escola d’arquitectura de Barcelona. Per les seves classes van passar gairebé tots els arquitectes del Modernisme català, com Antoni Gaudí o Josep Puig i Cadafalch.
Sant Pau, Pavelló de Sant Rafael.
Història del projecte
El projecte neix arran d’un donatiu del banquer Pau Gil i Serra, qui en el seu testament mana liquidar tots els béns dels seus negocis perquè amb la meitat del resultat es financés un hospital dedicat a Sant Pau, a Barcelona.
Monument a Pau Gil. Obra d’Eusebi Arnau i Frederic Marès.
Foto: User:MarisaLR - Creative Commons BY-SA 3.0
L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner dirigeix el projecte que col·loca la primera pedra l'any 1901 i que va ser entregat el 1913 amb 9 pavellons construïts.
El 1921 s’inicia una segona fase del projecte que acaba l'any 1925 i permet el trasllat de l’antic Hospital de la Santa Creu, entitat encarregada de l’administració de la nova infraestructura.
Arquitectura i disseny modernista
El conjunt ocupa 9 illes de l’Eixample i, tot i que es van projectar 48 pavellons, molts no es van arribar a construir. Lluís Domènech i Montaner va aplicar conceptes inspirats en hospitals de França, Anglaterra i Bèlgica, però va innovar en dissenyar un sistema amb pavellons aïllats connectats per túnels subterranis.
El conjunt hospitalari s’organitza com una trama urbanística, seguint un eix nord-sud, que permet que les façanes principals tinguin el màxim de radiació solar i amb una gran proporció d’espais enjardinats.
Sant Pau, vista dels pavellons, carrers i jardins.
L’hospital està ple d’iconografia i símbols religiosos. Podem trobar escultures de sants, ceràmica decorada, fins i tot la porta barroca de l’església de Santa Marta, enderrocada per l’obertura de la Via Laietana l'any 1924.
Entrades i visita
Sant Pau, l’hospital més bonic del món (National Geographic)
L’Hospital de Sant Pau
Des de 18 €
Torre Bellesguard: el castell modernista de Gaudí
És una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí a Barcelona. Es tracta de la reforma d’un petit castell medieval situat al vessant del Tibidabo. Gaudí rep l’encàrrec de la reforma l'any 1900, que comença l'any 1901 i que delega el 1903 en un dels seus ajudants: Domènec Sugrañes.
La Torre Bellesguard
Orígens medievals
Es té constància de l’existència al lloc d’una vila romana del segle III, i de la compra d’una torre per part del rei Martí l’Humà l'any 1408, que la va anomenar Bell Esguard per les magnífiques vistes panoràmiques que oferia.
El rei va morir el 1410, la va deixar en herència a la seva esposa, que després la va cedir en penyora a la seva cunyada (vídua de Joan I d’Aragó). En pocs anys en van ser propietaris diversos nobles i burgesos, fins i tot va ser oferta a l’església per acollir un convent. Al segle XVII, arran de la Guerra dels Segadors, va quedar en ruïnes; es va restaurar a principis del XVIII i va ser enderrocada de nou durant el setge de Barcelona a la Guerra de Successió.
Es diu que va servir de refugi al famós bandoler Joan de Serrallonga per a les seves visites clandestines a Barcelona. Quan l'any 1634 va ser executat i esquarterat, algunes de les seves parts van ser exhibides a la torre.
La finca va estar en mans de la comunitat de preveres de Sant Just i va ser desamortitzada el 1855. Anys més tard va ser venuda en subhasta i, després de diverses compravendes i de la segregació d’una part del terreny per a la construcció d’un convent, va acabar en mans de Maria Sagués i Molins, qui va encarregar la reforma a Gaudí.
Actualment la Torre Bellesguard és propietat del Grup Catalana Occident, i l’empresa Cases Singulars s’encarrega de les visites guiades.
La reforma de Gaudí
Gaudí va aprofitar pocs elements de l’edifici existent, però va donar a l’edifici un aspecte molt medieval, cosa que ja havia fet amb el Palau Episcopal d’Astorga i la Casa Botines a Lleó.
L’edifici té una superfície de poc més de 900 m2 repartits en 4 plantes i una golfes. A la cantonada oest s’erigeix una torre rematada amb una creu gaudiniana, com la que podem veure al Park Güell, la Casa Batlló i la recent coronada torre de Jesús de la Sagrada Família.
Golfes de la Torre Bellesguard. Foto: Canaan - Creative Commons BY-SA 4.0
Interior i elements arquitectònics
A l’interior destaca el rebedor, de 10 metres d’alçada, i l’espectacular estructura de maó de les golfes. L’estructura serveix de regulador tèrmic, per protegir del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu.
A l’exterior destaquen dos bancs corbs de ceràmica que recorden el de la plaça de la Natura del Park Güell. La porta d’entrada està flanquejada per dos bancs coberts de mosaic, i sobre ella hi ha un bonic treball de forja amb la inscripció: “Maria puríssima sens pecat fou concebuda”.
Bancs al jardí. Foto: Canaan - Creative Commons BY-SA 4.0
El viaducte de Bellesguard
A l’exterior de la finca trobem un viaducte creat per desviar el camí públic que creuava la finca connectant el poble de Sant Gervasi amb el seu cementiri.
Viaducte de la Torre Bellesguard. Foto: Canaan - Creative Commons BY-SA 4.0
Construït entre 1906 i 1908, va ser encarregat a Joan Rubió i acabat per Josep Maria Jujol, tots dos deixebles de Gaudí. Es pot considerar el germà petit del viaducte de la bugadera del Park Güell, tot i que es va realitzar amb anterioritat. Es compon de 10 columnes que s’assemblen a unes potes d’elefant.
Entrades i visita
Torre Bellesguard, de castell medieval a casa modernista.
La Torre Bellesguard
Des de 12 €
Què veure a prop del Park Güell si no hi ha entrades?
Les millors alternatives properes són la Casa Vicens i l’Hospital de Sant Pau. Es tracta d’arquitectura modernista i estan relativament a prop del Park Güell.
Quina és l’alternativa més semblant al Park Güell?
La Casa Vicens és l’opció més similar en estil i esperit. Comparteix elements decoratius, ús del color i detalls modernistes característics de Gaudí.
Quant es triga a arribar a la Casa Vicens des del Park Güell?
La Casa Vicens és a uns 20 minuts caminant des del Park Güell. També hi pots arribar en transport públic en uns 18 minuts.
La Torre Bellesguard és adequada per a una visita en família?
Sí. És una visita tranquil·la, amb espais exteriors i una història molt atractiva que sol agradar tant a adults com a joves.