Santa Eulàlia, història i llegenda de la patrona de Barcelona
La font de Santa Eulàlia a la Plaça del padró.
Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona i una de les figures més emblemàtiques de la ciutat. La seva llegenda narra 13 martiris durant la persecució cristiana del segle IV, i molts llocs de Ciutat Vella encara recorden la seva història.
Qui va ser Santa Eulàlia?
Es considera la seva llegenda un mite nascut d’antics relats, que expliquen la vida i els martiris de la jove durant la persecució cristiana a principis del segle IV, sota el mandat de l’emperador Dioclecià a la Bàrcino romana.
La llegenda de Santa Eulàlia
Eulàlia era una noia cristiana de 13 anys coneguda per la seva capacitat de convèncer tothom. El seu nom, d’origen grec, significa “la ben parlada”. Ajudava en les tasques de casa cuidant els animals del corral, i es diu que cada dia passejava un ramat d’oques.
Davant la dura persecució que patien els cristians, va sol·licitar audiència amb el prefecte Publi Dacià per demanar-li que s’apiadés de la comunitat cristiana i els permetés conviure en pau.
Tot i que la seva fama la precedia, Dacià la va rebre en audiència, pensant que a ell no el convenceria. En adonar-se que els arguments d’Eulàlia l’estaven fent dubtar, va ordenar que la detinguessin per fer-la renunciar a la seva religió i declar l’emperador com el seu déu.
Eulàlia s’hi va negar, i Dacià li va donar 13 oportunitats per retractar-se, que es van convertir en els 13 martiris que va patir.
Finalment, va ser crucificada en una creu en forma d’aspa “X”, que ara és el símbol que la identifica. Va ser crucificada el 12 de febrer de l’any 303, nua, perquè tothom veiés les ferides i nafres que li havien deixat els turments.
Déu, apiadant-se d’ella, va fer que aquell dia nevés, perquè així la neu li cobrís el cos i no quedés exposat als ulls dels altres. Una altra versió d'aquest final diu que els seus cabells van créixer miraculosament fins a cobrir-la del tot.
Els 13 turments de Santa Eulàlia
La llegenda descriu els martiris, que van ser 13 pels anys que tenia Eulàlia. Tot i que poden variar segons els relats, serien els següents:
- Va ser assotada.
- La van posar dreta sobre unes brases roens.
- Li van esquinçar la carn amb uns garfis.
- Li van fregar les ferides amb pedra tosca.
- Li van tirar oli bullent a les ferides.
- Li van arrencar els pits.
- Li van ruixar les ferides amb plom fos.
- Va ser llançada a un pou de calç viva.
- Ficada en un barril amb claus, vidres i ganivets, van fer-la rodolar 13 cops per una baixada.
- Va ser tancada amb puces perquè li piquessin les ferides.
- La van cremar en una foguera, però les flames la van esquivar.
- I finalment va ser crucificada en una creu en forma d’aspa “X”.
Fornícula a la baixada de Santa Eulàlia
Context històric de Santa Eulàlia de Barcelona
Existeixen seriosos dubtes sobre la veracitat de Santa Eulàlia de Barcelona; l’any 2004 va ser retirada del martirologi oficial pel seu semblant amb Santa Eulàlia de Mèrida.
La primera menció de Santa Eulàlia a Barcelona que es coneix és de cap a l’any 660, en un himne escrit per Quirze, bisbe de Barcelona, en un llibre de lectures i pregàries.
Cal tenir en compte que els primers anys del segle IV són plens de sants i màrtirs cristians a causa de la terrible persecució que va dur a terme l’emperador Dioclecià. Van apareixen molts relats sobre màrtirs, on segurament s’exageren els turments amb la voluntat de mostrar la religió cristiana com la víctima i la vertadera, i la religió romana i els seus defensors com a cruels heretges. Aquests relats o llegendes també pretenen inculcar que la fe vertadera es defensa fins a les últimes conseqüències.
La primera patrona de Barcelona
En ocasions se la identifica com a patrona de Barcelona des de la seva primera menció al segle VII, però sembla que és al segle IX, amb el bisbe Frodoí, quan Santa Eulàlia seria nomenada patrona de la ciutat. Aquest fet es va materialitzar amb la solemne processó de les restes de la santa des del barri del mar fins a la catedral l'any 877 o 878.
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona.
La llegenda del trasllat
S’explica que el bisbe Frodoí es va proposar trobar les restes d’aquesta màrtir barcelonina que generava tanta devoció, amb la intenció de portar-les a la catedral.
Després de buscar-les per diferents cementiris de la ciutat, finalment les va trobar a Santa Maria de les Arenes, una església romànica predecessora de Santa Maria del Mar.
Es va decidir traslladar-les solemnement a la catedral, però quan el seguici va arribar al portal de la ciutat, a l’anomenada plaça del blat, el fèretre s'havia tornat tant pesat que no se'l podia moure ni aixecar del terra.
Aleshores del cel va aparèixer un àngel que va assenyalar un dels canonges que portaven les restes de la santa. El canonge, veient-se assenyalat en públic, va confessar que s’havia apropiat d’un dit de la santa per tenir-ne una relíquia. En tornar el dit al fèretre, aquest va tornar-se lleuger i va poder ser traslladat al seu lloc definitiu, a la cripta de la catedral de Barcelona.
La veu popular va dir que la santa no volia entrar amputada a la ciutat de la qual havia de ser la patrona.
Llocs relacionats amb Santa Eulàlia
A Ciutat Vella hi ha un gran nombre de llocs relacionats amb la llegenda de Santa Eulàlia, ja sigui perquè s’hi produís algun dels martiris o perquè podem trobar-ne una imatge. A continuació hem relacionat els racons més destacats, que també podràs trobar en un mapa de Google.
La Baixada de Santa Eulàlia
En aquest carrer hi trobem una figura de la santa dins d’una fornícula, i una decoració ceràmica amb un poema dedicat.
En aquesta baixada és on Eulàlia va ser ficada dins d’un barril amb vidres i objectes punxants a l’interior, i va ser-hi llençada rodolant 13 vegades.
Referències a la Catedral de Barcelona
La catedral de Barcelona és coneguda com l’església de la Santa Creu i sovint presentada com la catedral de Santa Eulàlia.
Sota l’altar principal, a la cripta, hi ha el sepulcre de Santa Eulàlia, una obra escultòrica del segle XIV. El sarcòfag està decorat amb 8 relleus que representen escenes de la llegenda de la santa.
El rerecor de la catedral, realitzat en marbre de Carrara durant el segle XVI, conté 4 escenes de la vida de la santa.
Crucifixió de Santa Eulàlia, relleu al rerecor de la catedral
En el hi viuen 13 oques, perquè es deia que Eulàlia s’encarregava de passejar-les, i són 13 en record de la seva edat i del nombre de martiris que va patir.
Al timpà de la porta del claustre es pot veure una escultura de la santa, envoltada de dos escuts. Un conté una creu grega, símbol de la catedral per la seva advocació principal a la Santa Creu, i l’altre mostra una creu en forma de “X”, símbol de la màrtir.
Trobarem una altra escultura de la santa al timpà de la porta de Sant Iu.
Hi ha algunes referències més, però potser la més curiosa es troba en tots els bancs, són una creu grega i la creu en “X”.
Carrer de l’Arc de Santa Eulàlia
En aquest carrer estret, sota l’arc que fa cantonada amb el carrer de la Boqueria, es diu que Eulàlia va ser tancada en una cel·la plena de puces perquè li mosseguessin les ferides dels martiris que havia patit.
La cultura popular explica que des d’aquell dia el sol, avergonyit, no va tornar a entrar sota l’arc, excepte el dia de Santa Eulàlia, el 12 de febrer.
També es diu que justament al febrer, i més concretament pels volts del dia 12, les puces estan més rabioses i mosseguen més fort, perquè les van fer mossegar les ferides de la santa.
El Pla de la Boqueria
Alguns relats situen la crucifixió de Santa Eulàlia al Pla de la Boqueria, probablement perquè des del segle XIII fins a finals del segle XVIII hi havia una porta de la muralla medieval. En una de les dues cantonades del carrer de la Boqueria hi trobem una figura de la santa.
La Façana Gòtica de la Casa de la Ciutat
A la façana gòtica de la Casa de la Ciutat, construïda l’any 1399, es poden veure 3 estàtues: en una cantonada Sant Sever, en una altra Santa Eulàlia, i al centre l’arcàngel Rafael.
Era costum penjar la bandera de Santa Eulàlia d’una de les finestres quan es vivien situacions de guerra o conflicte, com en el cas del setge de Barcelona de 1714.
La Plaça de l’Àngel
La plaça de l’Àngel era coneguda com la plaça del blat, perquè durant l’edat mitjana s’hi celebrava el mercat del blat. El canvi de nom a l’actual Plaça de l’Àngel es va fer per reforçar la llegenda de l’aparició de l’àngel que va assenyalar el canonge que va robar un dit de la santa.
En un edifici de la plaça es conserva una escultura d’un àngel assenyalant cap avall, recordant l’aparició que dona nom a la plaça.
L’escultura va ser dissenyada per estar al centre de la plaça. La seva situació actual es deu a la reforma de la Via Laietana del segle XX.
La Plaça del Pedró
Actualment hi ha una font coronada amb una escultura de Santa Eulàlia amb els símbols que la caracteritzen, la fulla de palma i la creu en "X".
Alguns relats indiquen que és aquí on va ser crucificada Santa Eulàlia. La plaça es troba on s’uneixen dos camins que es dirigien a diferents portes de la muralla de la Bàrcino romana.
Sarrià: l’origen de la santa i més llegendes
Es diu que Santa Eulàlia era filla de la vila de Sarrià i de família acomodada. Segurament es tractava d’un centre de producció agrícola, amb vinyes probablement, per a l’elaboració de vi.
A la part alta del barri hi trobem el "Carrer Nou de Santa Eulàlia", a prop del desert de Sarrià, que rep aquest nom per un dels miracles atribuïts a la santa.
Ceràmica al "Carrer Nou de Santa Eulàlia" (avui desapareguda).
El desert de Sarrià i l’aparició d’un àngel
Trobarem el "desert de Sarrià" a la part alta del carrer Major. El seu nom “desert” està relacionat amb la llegenda de Santa Eulàlia.
Un dia, mentre Eulàlia passejava les oques, se li va aparèixer un àngel que li va dir que perseverés en les seves creences, que la portarien a tenir una gran rellevància en la història que s’acostava.
Per deixar constància d’aquesta aparició, l’àngel va convertir els arbres d’aquell indret en palmeres, un tipus d’arbre completament desconegut a la zona i que s’associa amb el desert.
Un convent de frares caputxins
Al lloc conegut com el "desert de Sarrià" es va construir el primer convent de frares caputxins que hi va haver a Catalunya. Fundat al segle XVI, a petició del "Consell de Cent", i aparentment en contra de la voluntat de Felip II. El convent va estar actiu fins a la desamortització de Mendizábal del 1835.
Anys més tard, el 1887 va començar la construcció de l’actual convent a la plaça de Fra Eloi de Bianya.
Al convent presumeixen de conservar la pedra o cavalcador de Santa Eulàlia, que segons diuen, va utilitzar la santa per pujar al ruc que la va portar a l’audiència amb el prefecte Dacià.
Pedra de Santa Eulàlia. Els Caputxins de Sarrià
La nostra recomanació
Si vols descobrir els racons vinculats a Santa Eulàlia, et recomanem el tour Barcino bajo la cruz d’entrespacios.
També trobaràs Santa Eulàlia a la col·lecció d’art gòtic del MNAC.
Santa Eulàlia a Google Maps
Els llocs relacionats amb Santa Eulàlia i una ruta recomanada perquè els puguis visitar.
Google Maps
Llocs relacionats
Preguntes Freqüents (FAQ's)
Qui va ser Santa Eulàlia?
Santa Eulàlia és considerada la patrona de Barcelona. Segons la tradició, era una jove cristiana de 13 anys que va defensar la seva fe durant la persecució de Dioclecià.
Quins van ser els seus 13 martiris?
La llegenda explica que va patir 13 martiris, un per cada any de vida. Les versions varien, però sempre inclouen tortures que acaben amb la seva crucifixió en una creu en forma d’aspa.
Va ser un personatge històric real?
La seva existència ha estat objecte de debat. L’any 2004 va ser retirada del martirologi oficial pel seu semblant amb Santa Eulàlia de Mèrida.
Quan es va convertir en patrona de Barcelona?
Tot i que a vegades s’afirma que ho és des del segle VII, la proclamació oficial es vincula al segle IX, durant l’episcopat de Frodoí, que va traslladar les seves restes a la catedral.
Quins llocs de Barcelona estan relacionats amb ella?
La Catedral, la Baixada de Santa Eulàlia, l’Arc de Santa Eulàlia, la plaça del Pedró, la plaça de l’Àngel i altres indrets de Barcelona estan vinculats a la seva llegenda.
Quina relació té amb Sarrià?
La tradició explica que era originària de Sarrià, on es troba el “desert de Sarrià”, escenari de l’aparició d’un àngel anunciador.